KODACC

A continuació podeu veure les fotos, en breu la cronica:

10è Aniversari [3d7, 2 id4d7a, id4d7, 2d6, vd5] 19 de Juliol

Ja em començava a fer pena que no hi hagués crònica de la diada més important (i amb més camises) que hem tingut fins al moment.

Matinades i esmorzar del Toni per escalfar motors.

Dues colles grans amb moltes camises feien patxoca a plaça. Encara en feia més, però, la gran afluència de castellers del poble sec i el munt de banderes de la colla que onejaven als balcons del carrer blai.

3d7 per arrancar. El nostre castell insígnia, el que més hem fet aquesta temporada (6? 7? Que ho confirmi algú d’aquests que sempre porta les xifres al cap ). Bellugadet però sense patir en cap moment. La cosa pintava bé.

En segona ronda desmuntem dos intents prou vàlids de 4d7a. Motiu? indecisió de la canalla. El primer més nerviós, no tant maco. El segon presentava una pinya molt més ben lligada. D’acord, hi havia nervis, normal, però es podria haver fet perfectament. Perdem ronda.

A la tercera ronda descartem el quatre amb l’agulla i seguim amb el programa teòric, tot i que el gran objectiu de la diada ja no era assolible. 4d7. Altre cop la canalla el fa baixar. Des de que tira el castell i des del tronc s’esperona la canalla, doncs les mides eren molt bones, però sense èxit.

Es decideix repetir amb un altre castell segur, la torre de sis. No surt el més parat de la història, però sense problemes. Per un moment sembla que la canalla dubtarà altre cop, però finalment se sent l’aleta de gralles i tothom respira alleujat. “Quina satisfacció sentir l’aleta!”

Per acabar vano de 5 saludat amb talent, orquestrat per l’Héctor. No sense l’habitual rebrincada-de-la-mort que l’Ángel salva al més pur estil vallenc.

Ni fred ni calent. De fet més fred que calent, però tot i així un pas endavant, doncs ja no tindrem els nervis de ser el primer cop que intentem un castell.

Capgrossos fan com a castell més destacat le torre de vuit amb folre i Lleida celebra el primer 3d8 de la temporada.

Dinar tots plegats al sortidor, i farra tranquil·la al local, veient els quarts de nou i gaudint de les imatges de la nostra diada que hi apareixen. Llàstima que el programa sigui de qualitat pobre i s’equivoquin amb l’ordre dels castells i altres detalls de la diada.

Perdoneu per l’ensopida crònica i la poca atenció a les altres colles. Fa massa dies de la diada.

A continuació les fotos:

A Altafulla s’autoproclama el cap de Kodacc!

Dissabte 11 de Juliol a les 18:30 de la tarda, es celebrava a la Plaça del Pou d’Altafulla la 7ª edició de la Diada de les Cultures amb els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona acompanyant a la colla local, els Castellers d’Altafulla. El Kodacc, com no podia ser d’una altra manera, hi va anar i es va fer notar.

Pre-Diada

A les 12:30 del migdia (per dir alguna hora, només el xofer hi era a aquesta hora) el Kodacc es reunia, com ja ve sent tradicional, a la porta del local social dels Castellers del Poble-Sec, disposats aquest cop a conquerir un petit poblet costaner de la província de Tarragona amb llarga tradició castellera, Altafulla. A quarts de dues encara érem allà.

Després de trucar a l’impresentable d’en Guty, que s’unia al Komando per primera vegada amb la finalitat d’aportar els seus coneixements komandístics d’Euskadi, i haver d’anar a rescatar-lo de les urpes d’una rossa que l’havia segrestat al Raval, pels volts de les dues es posava en marxa l’expedició, aquest cop formada per cinc membres de ple dret.

La arreu coneguda paciència d’en Cierk ja es veia superada amb escreix només passar el peatge de Martorell, i és que un seient del darrere format per Cucu i Guty pot treure de polleguera al més tranquil. Després de preguntar 2347 vegades “hemos llegado ya?” finalment la resposta va ser afirmativa.

El xofer Cierco ens va brindar una improvisada ruta turística per Altafulla fins que va trobar lloc per aparcar. Alçant la vista observarem amb resignació que la platja era força lluny d’on havíem aparcat, però un segon cop d’ull ens mostrà la meravellosa piscina municipal i un referèndum de pa sucat amb oli va servir per decidir que a tots ens agradava més la piscina.

Dues horetes llargues amb banys, cerveses, entrepans, salts mortals des del trampolí, cigalons, patxarans… i més substàncies estupefaents. Resultat:

• una factura d’Orange desorbitada
• un intent d’assetjament sexual per part d’en Guty a la Carnicer (a qui des d’ara anomenarem Carni)
• “piropos” a la socorrista (també incomprensiblement anomenada ballarina per la Cierca) i a uns ullets que complien 33 primaveres
• conèixer una família castellera vilafranquina, les filles de la qual eren l’objectiu real d’alguns (tot i parlar durant hores amb els pares)
• l’autonomenament de Cap de Kodacc per part d’en Guty
• la cara d’incredulitat d’en Kiki i en Dan (i sobretot de la Pinya) en veure l’espectacle quan van arribar a plaça
• un pilar etílic contra natura (Kyto i Guty)

i un llarg etcètera d’anècdotes que feren de la de dissabte 11 de Juliol de 2009 una jornada Kodacc inoblidable.

Diada

Eren les 18 de la tarda quan aparcarem en un carrer d’Altafulla. Ja es respirava l’ambient de Castells, camises verdes i matalasseres anaven passant davant nostre enfilant cap a la Plaça Del Pou on hi tindria lloc la 7ª Diada de les Cultures d’Altafulla, amb els Castellers de Vilafranca, els Xiquets de Tarragona i com no, la colla local, els Castellers d’Altafulla. El segon comboi KODACC, format per un home de cabell humit, la seva mascota amb nom de suc i un servidor, en entrar a plaça van escoltar els crits d’uns energúmens que es feien passar per castellers i tenien l’alè d’alcohol pur. Després d’escoltar varies anècdotes dels suposats castellers sobre el seu dia a la piscina del poble, començaren a sonar les gralles dels pilars caminats de les tres colles a l’entrar a plaça. Cap anormalitat en els pilars. Seguidament començà la primera ronda on els encarregats d’obrir la diada foren els locals, els Castellers d’Altafulla. Van provar el seu castell més valuós de la temporada, el 3d7, però l’hagueren de desmuntar estant dosos col·locats ja que la canalla no es decidia. Entre castell i castell, el KODACC anava fent excursions al bar per saciar la seva sed, alguns començaven a ingerir alcohol, altres ja els sortia per les orelles i entre mig de les excursions, comentaris sobre fer-se fotos amb la Carni. Després del id 3d7 dels locals, els “lagartus” van començar la seva actuació amb el 4d8a, l’estructura del 4 pujar força bé i un cop descarregada sense perillar, el pilar de 6 quedà bastit i no l’hagueren de treballar gaire com en altres ocasions, ja que es descarregà amb solvència donant peu a pujar-lo un pis més en properes cites. Venia el torn dels Castellers d’Altafulla, que en la seva ronda de repetició intentaren de nou el 3d7. No ho van tenir fàcil i el van haver de desmuntar novament per indecissió de la canalla. La diada per els locals no pintava gaire be. Per acabar la 1era ronda els Xiquets de Tarragona descarregaren sense problemes el 3d8 que segurament per Sant Magí pujarà un pis més. La 1era ronda estava enllestida i el KODACC es proposà, sense fortuna, trobar a la Carni, presentadora del famós programa de castells 4rts de 9. A falta de Carni tornaren a enfilar camí del bar. Mentrestant el nostre amic “llença xarxes de pescar” anava fent punts amb la futura sogra i el seu gos kitty fins a tal punt que l’escena feia cagar.

Començava la 2na ronda i els d’Altafulla no es van desanimar desprès dels dos intents desmuntats de 3d7 i van anar a pel que també seria el seu 1er 4d7 de la temporada. Desprès de desmuntar-ne un peu el castell no pujà malament de mides, era un castell que es podia defensar, però la canalla es va tornar arronsar i tirar cap avall. Era hora del plat fort de la jornada, el 3d9f dels verds. Tot i que no arrossegaven gaires camises, desprès de desmuntar-ne dos peus, el castell tirà amunt, la pujada va ser força tranquila i el folre no treballava gaire. A la pujada de dosos, quints i sisens es tancaren de tal manera que el pom de dalt es comprimí i feu que la canalla tingues problemes per coronar el castell. Tot i això, els de Vilafranca el van saber defensar i només a la sortida de dosos va perillar de valent el castell, amb un forta revinclada que absorbiren perfectament els pisos dalt i que donà forces per aguantar-lo fins a la seva descarregada. Ara si que el KODACC, amb el fetge ple d’alcohol, va anar a cercar a la tan apreciada presentadora de TV3. Aquest cop si, envoltant-la, abraçant-la, llepant-la i sota les amenaces del productor del mateix programa de TV3, els membres del KODACC aconseguiren el trofeu de la jornada, una foto amb la carni!! Els locals afrontaren la ronda de repetició sense riscos, ja que no repetiren el ja desmuntat 3d7, sinó que descarregaren un 4d6a un pèl mogut i no gaire maco de mides. Per concloure la 2na ronda, els rallats bastiren un carro gros sense problemes.

La 3era ronda començà amb l’enèssima excursió al bar però els Castellers d’Altafulla no van preveure la nostre presència, de manera que es va acabar la civada amb gas. Desprès de voltar i voltar per els carrers deserts del poble, trobarem un bar on agafarem varis quintos per seguir la ruta del casteller (etílic). Un cop ja servits d’alcohol, els liles feien una torre ben maca on no va presentar gaires problemes. Seguidament i mentre els verds muntaven el seu folre, la kitty anava passejant de braç en braç tot marejant-la mentre que la sogra somreia per cada frase que balbucejava el seu futur gendre. Folre muntat (futures manilles del gamma extra de Vilafranca) i el KODACC ja començava a veure borrós. Torre de 8 folrada per els lagartus molt ben parada. Acabaren ronda els xiquets amb una bona Torre de 7 que pot esdevenir una futura torre de 8 amb folre. A la ronda de Pilars, els de Vilafranca van tirar del pilar de 6, seguit del pilar de 5 dels locals i per acabar ronda, els matalassers, van fer 2 p5. Desprès de la ronda de pilars estàndard, les colles van començar a fer un festival de pilars del qual ningú dels assistents en sabia el motiu, però que no va ser gaire encertat, debien tenir mono de Castells! Un cop acabada la diada amb el fetge fins dalt de cervesa, el grup KODACC marxà cap a la capital a sobar la mona.

Post-Diada

Ressaca, molta ressaca…. i un llarg i pesat viatge de tornada en el que el Cap de Kodacc va estar a punt de quedar destituït per pesat.

I en breu.. els castells a plaça! By Kiki

A continuació podeu veure les fotos de la diada:

I també les fotos del viatge KODACC a Altafulla

Multitudinària assistència del Kodacc a Terrassa per veure la que per ara ha estat la millor actuació de la temporada 2009

Pre-Diada

A les 10 en punt (o no tant en punt alguns) el Kodacc es reunia a la porta del local social dels Castellers del Poble-Sec, disposats a envair la capital castellera de la zona no tradicional, Terrassa. Abans de les 11 ja érem a la Plaça Vella, on es va descarregar el primer tres de deu de l’història del món casteller, on en aquell moment era a punt de començar el ball de plaça a càrrec de l’Esbart Egarenc. Com al kodacc el que ens interessa son els castells vam anar a fer un mos, que es va acabar convertint en un àpat hipercalòric a base de ffrankfurts i malaguenyes. Amb l’estòmac plè, com mana la tradició, enfilarem el camí cap al lloc on es celebraria la Diada de Festa Major de Terrassa.

Diada

Als volts de les 12 del migdia, el Raval de Montserrat, escenari de les grans gestes dels Minyons de Terrassa, ja era ple de gom a gom. Fins a 13 integrants del Kodacc es podien comptar a plaça tot i la calor asfixiant que hi feia.

L’entrada a plaça de les colles ha estat amb el tradicional pilar caminant que en tots els casos s’ha caminat i descarregat sense problemes. La colla encarregada d’obrir plaça han estat els Castellers de Terrassa, i ho han fet plantejant el primer castell de vuit de la temporada. L’estructura escollida ha estat el 4 i si bé les mides no han estat del tot dolentes, el constant bellugueig als pisos inferiors ha generat dubtes a la canalla més menuda, que amb els dosos col•locats s’ha fet enrere.
Era el torn de la colla convidada, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, que després d’una eterna espera, d’aquelles que tan poc ajuden a crear nous aficionats castellers, i amb peu desmuntat inclòs, han alçat el 3 de 9 amb folre. En Yuse i en Ninot han fet cas al nostre particular “dimoni vermell”, en Joan Pinyes, i han anat a la soca dels vallencs. El castell de seguida ha fet evidents les seves mancances (Yuse i Ninot) i amb molt bon criteri s’ha desmuntat quan dosos tot just s’havien posat a lloc.
Gairebé una hora de diada i ni tan sols un castell completat. Per sort la cervesa i els refrescs, juntament amb les converses amb membres d’altres colles han anat fent més amena la diada.
En la repetició els blau-turquesa han aconseguit descarregar, no sense problemes, el 4 de 8, convertint-se així en la dotzena colla que aconsegueix castells de vuit enguany.
Els Minyons de Terrassa venien d’un inici de temporada molt irregular que no els ha permès fer cap folre a plaça, mentre que altres temporades ja havien descarregat un bon grapat de castells de nou. Així doncs havien de donar un cop sobre la taula si o si, i per fer-ho han optat per obrir la seva actuació amb el que ha estat el seu millor castell, el 3 de 9 amb folre. El castell ha pujat molt bellugat i fins i tot ha semblat que anés a caure de forma imminent, però el bon saber fer del tronc ha estat suficient per poder descarregar el primer castell de nou malva de la temporada. Treballadíssim tres que poc té a veure amb als castells als que ens tenen acostumats els de Terrassa.
Els de Valls, sense els dos intrèpids castellers poble-sequins, també han pogut descarregar el 3 de 9 amb folre en la ronda de repetició, i aquest cop bastant més paradet, però no tant com el de Sant Joan a la Plaça del Blat.
Per fi la primera ronda havia acabat, i en Kiki i en Kuku ja portaven mínim 4 rondes de cervesa, l’espectacle estava garantit.

En segona ronda els Castellers de Terrassa ha sorprès a tothom anunciant la torre de vuit amb folre, castell que no aconseguien des de feia tretze anys. En Benet ha accedit a les peticions d’algun conegut turquesa i s’ha posat a la soca, corrent encara pitjor sort que els anteriorment mencionats Yuse i Ninot. La torre folrada ha quedat en intent, però un intent molt digne, ha caigut quan l’aixecador ja estava col•locat i l’enxaneta començava a fer les passes.
Els del carrer d’en Gassó han optat pel seu magnífic 5 de 8, i com sempre ha pujat i baixat amb una suficiència insultant que fa preveure que pujarà un pis en més d’una ocasió aquesta temporada. Cal destacar-ne el Jose, l’enxaneta dels vermells, que si bé no és tant fi com caldria, fa els castells i les passes amb una celeritat i decisió sorprenents.
La història es repetia, i en ronda de repetició els Castellers de Terrassa, ara sense la col•laboració d’en Benet aconseguien carregar la torre folrada, fet que ha fet esclatar l’eufòria dels integrants de la colla tot i que la caiguda ha estat força lletja.
Els malves, tot i haver hagut d’esperar llarga estona, afrontaven el 4 de 9 amb folre en aquesta segona ronda. Després d’un peu desmuntat, el segon no semblava estar del tot ben lligat, però tot i això ha anat amunt. En els primers compassos el castell semblava que seria tant patit com el tres, però en anar assentant-se els pisos superiors ha quedat parat i amb molt bona mida, i s’ha pogut descarregar sense massa problemes.
La tercera ronda es podria dir que sobrava, després de tantes hores sota el sol egarenc, colles i públic començaven a estar cansats. Els de Terrassa, després de la caiguda només s’han pogut plantejar un 3 de 7, que han hagut de desmuntar per inexperiència de la canalla. Amb bon criteri han renunciat a la repetició, tot el que havien de fer ja ho havien fet. Els vallencs han optat pel 4 de 8, que si bé l’han descarregat amb solvència, ha estat més lleig i mogut del que es podia esperar. Els Minyons seguien amb ganes de gresca i han alçat el 3 de 8 amb l’agulla, castell inèdit enguany. El tres s’ha mostrat molt solvent i no ha patit en cap moment, però el pilar ja s’ha vist des de la sortida de quarts que caldria treballar-lo de valent. Finalment ha cedit amb la “motxila” de l’enxaneta quedant el castell en tan sols carregat.
En ronda de pilars han començat els Minyons descarregant un majestuós pilar de 7 amb folre, que costava de creure que fos el mateix que feia uns minuts s’havia trencat. Així concloïen els malves la seva actuació, deixant clar que encara que no siguin en el seu millor moment no hem de deixar de tenir-los en compte.
La sorpresa l’han protagonitzat els de la Joves, que han anunciat el pilar de 6. L’espadat ha pujat compassat i sense sotracs fins a la carregada, però en començar la baixada tot el tronc s’ha començat a bellugar de manera insalvable fins a trencar-se entre segon i terç.

És evident que els membres del Kodacc no han estat el talismà que s’esperava en els castells que s’han vist a plaça, i en cada pinya que s’han posat el castell no s’ha pogut ni carregar. Seguirem estudiant aquest estrany fenomen i us en mantindrem informats.

Post-Diada

Després de les gairebé 4 hores de diada a plè sol, un bon dinaret a “Cal Gendre” rodejats d’un bon grapat d’eufòrics minyons que al company Frikilandi, que va ser membre del Kodacc per un dia, gairebé li provoquen orticària. Cafè i cap a Barberà del Vallès, on varem compartir plaça amb els Castellers de Lleida i els Castellers de Sabadell, però això ja són figues d’un altre paner.
Gràcies Josep per fer menció de lo collonuts que som al Poble-Sec, ha estat un plaer compartir dinar i places amb tu i ho serà compartir el nostre Xè Aniversari amb els de la terra ferma. Esperem els vostres folres!

A continuació podeu veure tant les fotos com els videos

Aquí teniu el 3d9f de Minyons

I el de la Jove