Era l’hivern de 2005 i un fred que congelava regnava pel grup de gralles dels castellers del Poble Sec: cap tabaler, cap grallera, ajudava amb el seu so a pujar segons, terços, dosos, acotxador i enxaneta amunt, amunt fins a tocar el cel. Seria certa la llegenda urbana que la colla actuava amb un caset gravat??

Per aquells temps va arribar, per fi, la salvadora de tal desfortuni. La Mar venia engrescada, amb empenta!, i la joia de tocar per la colla li omplia el cor. En aquells inicis, uns “toc de castells” tímids i sovint desafinats ajudaven a pujar el castell diada rere diada. Però tal era el so celestial irradiat per aquelles primeres gralles, que fins i tot els castellers hi volien participar!; i així va ser com un dels antics enxanetes va agafar el tabal i les dues baquetes i es posar a repicar. Era el rotund i eixordador Joanet. Som-hi!
El novembre del 2005 el fred tornava, però la calidesa de l’Eli va mantenir la flama encesa. La seva tenacitat i fermesa van projectar el grup cap a un èxit que es palpava imminent; ja érem 3!

Poc després els coneixements musicals tan imprescindibles i necessitats es van fer un lloc dins la colla. Eren l’Emma i la Gemma que, de manera progressiva però cada cop més continuada, van aconseguir que el toc s’enlairés més i més cap a la perfecció. Elles ens van ensenyar a afinar (per dir-ho d’alguna manera...), a traduir partitures i a conèixer els secrets de la gralla fins a evolucionar cap a un so molt més complert i rodó; segones veus incloses!!

Però la colla estava coixa. Un sol tabal per 4 gralles? Aquest cop el salvador fou l’Andreu, un bateria veí del barri que no sabia què fer amb el seu tabal. El seu perfeccionisme i la seva ironia van posar ritme al “Gener”, la “Polca d’Ours”, i tantes altres....
La primavera del 2006 passava i l’estiu ens va portar un solet tímid però expert; era el Pol! Després de molt buscar el seu so, finalment es va unir a les gralleres i veni vidi vinci! Per fi havia arribat la nostra tita grallera!!

Tanta música, tanta energia, tanta harmonia i perfecció atreia als joves aprenents. Així va ser com el grup va quedar al complert a l’octubre de 2006 amb la incorporació de les joves promeses del barri: la Laia i la Laura! Amb els seus constants assajos de l’”Inana” i les infinites ganes d’arribar a aquell nivell d’il·luminació que teníem, aconseguirem, per fi, tenir el grup consolidat!!

I continuarà.....