-Gràcies als que us heu saltat feina, escola o estudi per poder assistir a diades comercials entre setmana de la colla, perquè és probable que sis persones d'una colla castellera no hi puguin assistir, però en un col.lectiu de 120, sempre hi ha qui pugui acudir a la cita i fer realitat un castell o un pilar. Però en un col.lectiu de 7 grallers i tabalers, tenint en comte que facilment 6 persones tenen coses a fer entre setmana, el nombre de gent que pot ajudar es redueix casi a zero, i s'ha de fer, a vegades, pràcticament màgia per no deixar penjada la Colla. Doncs això, gràcies per fer màgia per la colla, músics.
-Gràcies per haver fet front a una sala plena de politics, o de japonesos, o de gent que no us coneix de res, 3 o 4, o 5 o 6 "insignificants músics" que feu més soroll i crideu més l'atenció que si per la porta hagués entrat un elefant. Gràcies per, -quan us equivoqueu o no soneu tant bé com voldrieu -, "aguantar i no dir res" davant algunes cares i comentaris desagradables de la gent que no coneixeu i no us importa, però també les mirades de vergonya o de crítica de la gent que vesteix la camisa de la colla, i sí que us importa (no ho dic per tota la colla, però si que hi ha comentaris per part d'algunes persones que mai falten! :( ). I justament gràcies també des d'aquí a la gent de la colla que, igual que fan els músics davant d'una caiguda o un "bunyol" de castell , prefereix el silenci o fer-nos un cop a l'esquena recomfortador que no una crítica. Perquè nosaltres també ens desilusionem quan un castell no s'aconsegueix o no surt, perquè som tots una colla.
-Gràcies per assistir a tots els assajos que podeu, vosaltres que sempre teniu examens, i gràcies per ajudarme en la meva tasca de cap de gralles, per fer-me riure als assajos i fer'm-ho tot tant i tant facil.
-Gràcies als que us aixequeu a les 7 del matí per estar a les 8 a la plaça dels ocellets i fer les Matinades, i gracies als 4 castellers que ens acompanyen. Sense castellers no té cap sentit fer Matinades, i és el panorama al que aquest any ens hem enfrontat, així que altra vegada, gracies pel MADRUGóN invisible, musics.
-Gràcies de debò per compartir l'il.lusió de la Torre aprenent la "Sortida llarga" del toc (el toc de castells canvia en les construccións de"8"), que encara no hem pogut tocar, però que no deixarem d'esperar i treballar. Gràcies per tremolar d'emoció abans de fer la primera nota o ritme. Perquè la torre la treballem tots!!
-Gràcies especialment als Tabals, per ser, en el fons, l'anima del grup, perquè sense vosaltres, parlant clar, seriem inaguantables, perquè sou el sustent, perquè sense vosaltres no aconseguiriem animar la gent ni la meitat del que ho fem (i tot i així segueix sent poc) perquè ballessin el vermut o als cercaviles. Perquè vosaltres no descanseu MAI a les cançons, no pareu, no pareu, no pareu...
-Gràcies per fer festa després de les diades, sols o en companyia d'altres grups, sols o en companyia d'altres colles. Gràcies per fer la polca les vegades que faci falta per la canalla, i el boogie boogie, tot i que musicalment no ens agradi gaire tocar-les. Per escoltar les demandes de la gent i tocar coses animades, i a la vegada per aquest desig que surt de vosaltres de fer Dolors de Munt, que treu el maxim de nosaltres mateixos, i ve a ser l'antitesi d'aquelles cançons que més agraden -generalment- a l'espectador. I ja de pas, gràcies per fer-me contenta i tocar cançons com "la relliscada", "marxa d'en Serra" o "vals jota" només perquè jo ho demano ;)
-Gràcies per tocar una i altra vegada el toc de castells i esforçar-vos com si cada toc fos diferent i especial. I per fer bufits de malestar si la inxa se us ofega, perquè això significa que us importa. I per no cansarvos mai de tocar el: "taca taca taca taca ta-ta".
-Gràcies per haver portat tant bé el haver-nos hagut de quedar al centre cívic separats de la resta de la colla, i per baixar caminant junts a buscar la resta de castellers, o esperar fent una birra al 36 o el Marino fins que la colla surt de l'assaig per anar al Local. A mi, personalment, em sap molt de greu no escoltar les paraules de l'Hector, el Cierco, el Guti o qui sigui despres dels assajos, no veure moltes cares que només tenia ocasió de veure als assajos perquè després no eren gaire de festa a Can Bandarra.
Per a mí, sou uns herois, i formar part d'aquesta colla de Bandarres, us fa encara més fantastics.
I els agraïments particulars (que no cal que llegiu si no voleu! -bé, com la resta del mail, clar xD, però ja que a gralles i tabals som "pocs", ho posso perquè tothom vegi la feina que fa cadascun i pel que mereixen ser felicitats, i així de pas, els conegueu una mica més-)
Gràcies especialment al MARC, que no ha parat de practicar mai encara que a vegades el fem callar als assajos i es, de lluny, el que més s'esforça.
Al YUSTE, que ha portat frescura al grup, nivell, alegria.
Al PACO que sempre segueix pensant en nosaltres i està allà sempre que el necessitem, amb la seva birreta o cigaló.
A la SANDRA per haverse interessat en nosaltres i haver-ho intentat de tot cor.
El MIGUEL, per la seva professionalitat, la seva honestedat, alegría i placidesa, que ha fet que s'adapti al grup tan rapid que sembla que hi porti 5 anys. Que ve a corre cuita de tots els compormisos que té, i tot i així no li falta la força per tocar.
I per últim i per mi molt important, gràcies a l'ANDREU. No sé com expresar com et valoro. Per a mi, ets el cap de tabals... i n'ets l'ánima i el cor.
Gràcies a la Mar, que és el seny del grup i també la rauxa: els teus consells son sempre els més savis.Sé que ens estimes tant que no pots abandonar-nos mai del tot.
La Mireia, que tant s'ha fet estimar, i s'ilusiona tant tocant "las gomas" i "gegants de l'Ordal", i la seva manera de passar-ho bé tocant és una inspiració per tot el grup.
La Vicky, que simple i senzillament, és una crack. No tinc paraules per agraïrte que hagis escollit aquesta colla de músics. Gràcies per avorrirte amb mi entre ronda i ronda.
l'superAinoa, que te tantes ganes de tocar que a vegades se li han de parar els peus. Si segueix així, un dia provocarà un tornado a l'assaig de tant bufar la gralla.
la Yolanda i la Noelia, les petites grans gralleres, el futur del grup, si elles volen. Noe, tens massa talent per un cos tant petitet. En especial vull agraïr l'indubtable esforç de la yolanda: ens agradaria tenir més temps per invertir en que et convertissis en una gran grallera, ets un sol de nena i un exemple de dedicació i insistència.
el Martí, que ha fet pujar el grup, com a minim, deu esglaons. Que ha introduit el concepte de "partitura" a la colla. Que toca tant bé que "por ai" pensen que deu ser el cap de gralles ;) i que el seu caràcter tant especial dóna més joc als assajos que les joguines de la ludo :P
i a la LAURA. Sense tu no hagués pogut fer res del que he fet, res de res. Tu m'ho has ensenyat tot: des de tocar la gralla, fins a mereixer portar el nom de cap de gralles i tabals. Has estat darrere meu i t'has preocupat, i abans de mi vas gastar tant temps de la teva vida ensenyant i portant el grup, que no seria el que és ara si no fos per tu. Gràcies pel teu altruïsme, per fer-ho tot desinteressadament, deus ser la persona més generosa que conec.
I gràcies a tots els castellers que ens estimeu tant a nosaltres, com nosaltres a la colla. Colla, mai us hem abandonat, mai us abandonarem, mai fareu castells en silenci.Seguireu ballant sempre per nosaltres, perquè no toquem per a ningú? Sé que sí. Gràcies!!
TWITTER
FACEBOOK
YOUTUBE